Fem viva la llengua - Àgilment
dimecres, 6 de desembre del 2023
dilluns, 28 de novembre del 2022
Entitats socials i d'acollida lingüística
Entitats socials i
d’acollida lingüística
Hi ha moltes de les persones
arribades no fa gaire a Catalunya que entren a formar part d’entitats socials, sigui
com a sòcies, components orgàniques o usuàries habituals de serveis que s’hi ofereixen.
Els qui hi porten la batuta s’adonen que sovint aquestes persones no
s’expressen en català perquè no l’entenen o perquè no el saben parlar. És tasca
nostra, com a membres de l’entitat introduir-les en la nostra llengua i no canviar-la
de manera immediata; escoltar atentament Ferran Suay, que parla dels efectes de
la submissió lingüística, ens faria molt de bé ( https://www.youtube.com/watch?v=n_NLVODgWZw ). O llegir l’explicació sobre l’estrès lingüístic a https://www.youtube.com/watch?v=OMEgkPXvdq8
Els entesos
ens diuen que els factors que influeixen en la decisió d’una persona perquè
adopti una nova llengua són: el domini bàsic, l’autoconfiança i la inclusió
social. Com que en els casos de les persones que es mouen a les nostres
entitats el tercer factor ja el tenen a mà, si encara no tenen prou coneixement
ni prou autoconfiança per parlar català, convé atendre-les de manera més
compromesa que la que es demana a la població en general.
Cada entitat
té el propi tarannà i maneres de fer. El més important, al meu entendre, és que
cadascuna d’elles hagi establert o estableixi algun protocol adequat a l’estil
de l’entitat per atendre les persones que hi arriben sense coneixements de
català, de manera que amb l’estada assoleixin, no sols els objectius de les activitats,
sinó també un domini lingüístic i una seguretat decisives per a ser-ne nous
parlants. Hi ha diverses formes de fer-ho real: aquella parella que fa mentoria,
acompanyant-los i assessorant-los, aquella altra persona voluntària per la
llengua que crea conversa duradora, etc.
La
Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) amb el projecte
Xerrem Junts pot crear, dins l’entitat i amb la seva cooperació, grups de
conversa molt inicial per a les persones amb dificultat de comprensió. El podeu
veure a http://www.cal.cat/projecte/projecte-junts/ . Som a la vostra disposició.
Prescindibles i imprescindibles
Humans prescindibles i
imprescindibles
Sabem que encara avui a les
escoles hi ha nois i noies que són mirats de cantó i no de front per engegar conversa,
i, en tot cas, sempre per rebre grolleries feridores dels companys; amb el nom sovint
canviat per un malnom. També, com els presoners, amb la sensació ben real de
ser prescindibles per a la resta de l’aula. Deshumanització.
En clar contrast, avui podríem referir-nos a un grapat de gent que s’ha fet famosa a les
xarxes de comunicació; en sabem el nom i el cognom, ens els mirem i escoltem
tot fent que se sàpiguen importants, imprescindibles.
Els humans, des d’Adam i Eva fins
a l’últim nadó d’avui, per viure dignament necessitem experimentar,
sovintejades, les tres coses: ulls que ens mirin directament als nostres ulls,
paraules inclusives que ens anomenin i gestos que confirmin que som de la
colla. El cau familiar, la colla
d’amics, els veïns freqüentats de l’edifici o del bar, els companys de feina que
són companys, la gent amb qui xerrem a l’entitat, tots ens fan humans. Saludem,
parlem i, si ens n’anem, sentim el càlid “Fins aviat” que anuncia la tornada.
Compartim humanitat i això ens omple.
El llibre “En defensa de la
conversación” de Sherry Turkle parla del valor fonamental de la conversa cara a
cara avui dia, quan tan sovint queda reservada al mòbil, la tauleta o el
portàtil. Us el recomano. El llibre per a l’ensenyament secundari “Habitem-nos”
(i no evitem-nos!) de Maria Clapés ofereix bons guions de conversa entre
adolescents. Actualment hi ha molta necessitat de conversa directa i inclusiva.
Entre o amb la gent gran, la gent adulta, la gent jove, els adolescents...
Les persones acabades d’arribar a
la terra catalana experimenten aquesta triple necessitat amb un to més punyent
encara per l’absència sobtada d’ulls familiars, de paraules amb ressò íntim i
de llocs on ser algú a qui s’espera. I és més punyent encara quan són enmig de
l’infern de resoldre les primeríssimes necessitats de documentació, menjar, habitatge
o feina.
El projecte Xerrem Junts de la
CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana) vol afegir-se a les
múltiples iniciatives d’acollida que tenen la triple funció de reconeixement,
comunicació i participació com a part essencial dels objectius que els
impulsen. El nostre projecte crea espais de comunicació en català entre
persones que el parlen i altres que el volen parlar. No un dia, ni dos, ni vint,
sinó un temps indefinit que faciliti convertir el grup en colla,
familiaritzar-se en la nostra llengua, adquirir autoconfiança per parlar-la,
saber-se part d’aquest país i, dins d’aquests objectius, compartir la humanitat
que uns i altres portem dins i que activem amb els ulls, la paraula i el
convit. A la vostra disposició a www.cal.cat
El català, vincle social i pont entre llengües i cultures
El català, vincle
social i pont entre llengües i cultures
Els fills estudien la
llengua dels pares i els pares fan seva la llengua del país.
A Catalunya s’hi poden sentir més
de tres-centes llengües, la majoria amb pocs parlants i algunes de més
escampades. Totes amb la població força dispersa. Quan els parlants d’una
d’elles volen que els fills nascuts aquí creixin i es mantinguin en un bon domini
de la pròpia llengua, oral i escrit, i coneguin la història i la cultura de la
terra d’on provenen s’organitzen i munten espais comuns en temps extraescolar
per aplicar-hi recursos didàctics i acomplir els objectius. Al meu barri de
Sants he conegut tres experiències d’aquesta mena amb col·lectius xinesos,
ucraïnesos i amazics. No és tasca fàcil si pensem en la dispersió territorial dels
parlants, l’accés a materials adequats, la fatiga dels pares, la cerca de
professorat ad hoc, la disponibilitat d’equipaments idonis i l’esforç dels nois
i noies que ja van carregats de deures.
A Sants, de fa més de deu anys,
gent d’una d’aquestes comunitats, la ucraïnesa, els dissabtes convoca pares,
mares i fills en edat escolar, que sovint venen de lluny, per avançar en
competència i coneixement. Celebren el principi i final de curs amb actes
solemnes que donen categoria a la iniciativa. I fan una cosa que és el motiu
d’aquest article: proposen als pares i mares que, mentre són a l’espera que els
fills aprenguin més ucraïnès, es trobin amb gent nascuda aquí que els iniciï en
el català i els ofereixi conversa col·loquial mentre es fa intercanvi cultural.
Hi ha un fil invisible que els
dissabtes uneix íntimament les persones d’ambdues llengües: el convenciment que
en entorns on la llengua no és majoritària només la voluntat d’usar-la farà que
es mantingui viva, i que la vida de la llengua s’alimenta del fet de compartir
humanitat. Sobretot, fent conversa col·loquial. Crec que és un fil
importantíssim que va en benefici de les llengües residents a Catalunya i també
de la catalana, que serveix de vincle per a totes i de pont entre totes per
l’entesa intercultural.
No conec l’extensió que té la
iniciativa per part de les comunitats lingüístiques que viuen a Catalunya d’arromangar-se
per mantenir la pròpia llengua i cultura. Ni conec si és compartida per altres
col·lectius catalans l’experiència que nosaltres, gent de la CAL (Coordinadora
d'Associacions per la Llengua Catalana) duem a terme amb un projecte de foment
de l’ús del català mitjançant la conversa (1). Fruit d’aquests anys de
col·laboració Catalunya-Ucraïna tenim el convenciment que convé reconèixer la
tasca d’aquestes comunitats, que cal que les administracions els donin suport i
que conjuminar l’aprenentatge de la llengua catalana amb aquesta iniciativa és
una idea digna de ser multiplicada: fa créixer el coneixement, l’estima i l’ús
de la nostra llengua i de les que conviuen a Catalunya.
Jordi Esteban
(1) Projecte Xerrem Junts (https://www.cal.cat/projecte/xerrem-junts/)
diumenge, 27 de novembre del 2022
Rotllana rialla i taleia
Rotllana, rialla i taleia[1]
Tenim moltes ocasions de
trobar-nos junts, els humans, per fer coses plegats. A les aules s’hi apleguen
mestres i alumnes amb una taleia definida, la d’ensenyar i aprendre un munt de coses
a bon ritme. A l’entrada de l’edifici s’hi reuneix la comunitat de veïns per
resoldre temes que els incumbeixen. Dins l’entitat social uns quants socis envolten
una taula i preparen una campanya, la seva taleia de cada any. El dia 11 de
setembre una gentada es concentra al carrer amb càntics i crits de llibertat. Una
tarda de diumenge les grades del camp de futbol s’atapeeixen d’aficionats d’un
i altre equip. Els divendres els cantaires de la coral s’arrengleren per veus i
assagen nous càntics. Tot això ho fem, la gent, perquè som estudiosos, veïns,
compromesos socialment, ciutadans de Catalunya, seguidors delerosos d’un equip
que ha de guanyar, aficionats al cant... i moltes coses més, la majoria de les
quals activem en companyia d’altres.
La satisfacció humana més pregona
rau en experimentar, alhora, la companyia d’iguals —la rotllana—, la
confluència de sentiments —la rialla i el plor— i la cooperació en un quefer
que ens mou —la taleia. Som veritablement vius quan formem part de la colla, sentim
el plaer de ser-hi i fem pinya per assolir metes. És la riquesa autèntica, per
damunt de la material tal com se’ns diu des de terres africanes. La vida de família n’és el prototip, la base,
i les colles d’amics amb delit de trobar-se i compartir, un model elemental, claríssim.
Als exemples de trobada descrits,
els components de la satisfacció hi fan cap, ara uns, ara altres, i ho fan amb
més o menys intensitat. En uns, les metes a assolir —les taleies— són
primordials per damunt de la igualtat i l’empatia: l’aula, la reunió de veïns,
l’engegada de la campanya, etc. En altres el riure i el patir són primordials: l’hora
i mitja de partit, la manifestació, la festa d’aniversari, etc. I en uns altres
encara, és el fet d’estar units el que dona més força a la colla: el grup
coral, l’associació de gent amb problemes de mobilitat, etc.
Si hi ha metes rellevants a
assolir, amb impacte social, com més espontani és el vincle i més lliure de
condicionants, l’experiència és més pregona, més sòlida, amb més capacitat de
resiliència en cas de contratemps o adversitat i amb més garanties d’arribar on
es volia anar. Però quan el grup que es mou amb convenciment i empatia queda
inclòs en una estructura pública, amb un seguit de condicionants que l’encotillen,
hi ha tendència a quedar-se amb allò més extern de la tasca que es duu a terme
i perdre’n l’esperit amb què es va iniciar. Tenen perill de difuminar-se. Poden
acabar essent fàcilment programes més o menys oficials, cossos perfectes sense
gaire ànima, on la meta es desvincula a poc a poc de la il·lusió compartida. Ho
he vist al llarg de la meva vida. Potser estan bé, però no motiven.
Som en un temps que ens calen rotllanes
i empaties per assolir taleies importants, socials, polítiques, culturals,
antropològiques, econòmiques, etc. Hi ha grans canvis a la vista. Tot això ho hauríem de tenir clar per damunt
de preses de partit. No podem deixar que els mòbils, les pantalles i els
televisors —i a la rebotiga, els corrents forts d’armilla i els predicadors contra
la diversitat, la llibertat, la independència— ens falsegin la rotllana amb el nombre
de gent que ens segueix, l’empatia amb el nombre de m’agrada que
acumulem, i la taleia consumint tot allò que ens endossen per tal de viure,
diuen, còmodament i feliç. Hem de descobrir millors maneres de viure i la prova
del cotó són, al meu entendre, aquests punts centrals de la satisfacció humana:
fer colla, estimar-se i treballar.
[1] Taleia: ocupació, treball, etc., en què hom esmerça assíduament,
sol·lícitament, la seva activitat.
dimecres, 8 de juny del 2022
Xerrem Junts, un eina global per a Catalunya
“Que se obtenga el efecto, sin que se note el cuidado”
Aquest era, al segle XVIII, el lema de Castella per eliminar el català. En qüestions de llengua i ús, les feines imperceptibles són les més guanyadores, a diferència de la política, que reclama imatge i discursos. L’ús de la llengua no vol remor ni cridòries, sinó contactes plaents i duradors: uns i altres ens abracem a allò que ens fa més humans, sobretot si ens porta a exclamar-nos, a dir-nos, a explicar-nos, a ser nosaltres mateixos mentre fem camí per la vida. Penseu en música i ball, grups d’amistat, veïnatge amable, etc.
El projecte Xerrem Junts no es
mou en el binomi clàssic d’aprendre català per usar-lo sinó en el de trobar-se
en català per conviure-hi. No posa el cap al davant, sinó el cor. Primer la
rotllana i després l’aula. Considera que la reflexió, l’estudi, és fruit de la
vivència i no a l’inrevés.
Jordi Esteban
divendres, 6 de maig del 2022
Xerrem. Quaderns de conversa. Un material per xerrar en català amb persones arribades al país.
A Catalunya preocupa que moltíssima
població que hi arriba no s’insereixi al teixit social i cultural català, amb
la llengua catalana d’amfitriona. La necessitat d’incloure’s oficialment a l’estat
passa per davant. Un cop és aquí la gent veu que la llengua per defecte és la
castellana, considera la catalana un requisit molest per als tràmits de
regularització i es veu constreta a assistir a cursos de català per obtenir un
certificat. Un cop ja són residents o nacionalitzades, les persones se centren en
les qüestions peremptòries que el canvi de vida i de condicions comporta, lluny
de la inserció catalana esmentada.
Transformar aquest procés d’integració
oficial, amb el català copsat com a prescindible i sovint desagradós, comporta activar
polítiques que parteixin de la realitat de ser país amb la llengua minoritzada,
impensades i absolutament negligibles per a les llengües dominants.
L’autèntica inclusió humana és
aquella en què algú que contacta de nou amb una col·lectivitat s’hi ha vist inicialment
acceptat per damunt de trets diferencials, ha rebut reconeixement dels valors
que ell aporta i sap del cert que compten amb ell. Perquè aquesta percepció de ‘ser
dins’ sigui sòlida i deixi petjada indeleble, el contacte no pot ser efímer ni momentani,
sinó consistent i durador. Si és justament una col·lectivitat catalana que parla
català qui fa això, ja s’ha revertit el sentit de la inserció nacional.
Aquest és el repte: anar a cercar
la gent tan bon punt arriba i oferir-li un ‘meeting point’ català on fer de manera prou duradora les tres
coses que inclouen de veritat la gent: la mirada directa als ulls, l’anomenada
pel nom i el missatge ‘comptem amb tu’.
El punt de trobada pot tenir
diferent formes, tantes com maneres de ser del teixit social català: clubs d’esport
i de natura, colles tradicionals, centres cívics o socials, grups escènics, entitats
d’acollida i assessorament i molts etcèteres.
Atès que la immersió social és
castellana, a la manca inicial de comprensió inicial de català hi ha de correspondre
una actuació ben pensada per part del col·lectiu acollidor que porti a
aconseguir superar-la en poc temps i aparegui de seguida la capacitat i
voluntat de conversar en català.
Hi haurà aviat a les llibreries,
a disposició de tothom, un material que ajuda a qui vulgui crear espais de
col·loquialitat catalana d’una certa durada i fer-ne sorgir nous parlants: Xerrem.
Quaderns de conversa. Hi ha material per a qui no compren gens català: Descobrim
català. N’hi ha per a qui encara no s’atreveix a parlar-lo: Estrenem català.
N’hi ha per a qui el parla amb entrebancs: Practiquem català. No cal ser
professors o professores, només veïns i veïnes que parlen prou bé català, es preparen
les trobades de conversa, s’asseuen en rotllana demostrant que tots som iguals
i fan de cada sessió una rierada de comunicació amb remor dels somriures. Farem
un micromecenatge amb TotSuma per poder-lo editar. Us demano el vostre suport.